Google

21 octubre 2012

Antònia Font sorprenen amb Vostè és aquí

Crònica de Pep Guinaliu

Antònia Font són art en estat pur; perquè art és sorprendre, arriscar-se, evolucionar, transmetre i emocionar. I això ho tenen en escreix; just quan assoleixen el seu top de vendes d’un disc i et penses que el següent serà una fórmula similar repetida per garantir l’èxit, va i treuen un disc que et deixa en fora de joc.

Ho van fer amb el "Batiscafo Katiuscas" (2006), un disc ple de melodies complexes amb certes reminiscències progressives –per mi un dels seus millors treballs-, i enguany ho fan amb el "Vostè és aquí". I és que en un panorama musical tan planer on resulta tan difícil trobar grups que arrisquin i sobreposin la creativitat a la comoditat del mercato, el nou disc d’Antònia Font és tota una declaració de principis.

Sempre he tingut la sensació que Antònia Font, a part d’un gran talent, tenen un respecte màxim per les seves idees i creativitat. De cap altra manera s’entendria que una formació amb una sòlida carrera com la d’ells, venint d’una fórmula exitosa de pop-rock clàssica com "Lamparetes" (2010), i en un contex de crisis en la industria com l’actual, fessin un disc amb quaranta cançons de minut o minut i mig de durada.

Al Mercat de la Música Viva de Vic, en la presentació d'aquest nou treball –per cert, magnífica posada en escena- i sense possibilitat de conèixer cap cançó, les mirades als costats i els dubtes a l’hora d’aplaudir van ser constants. En tot cas i sota el meu criteri, un brillant treball ple de cançons imprescindibles com per exemple “Camins de plàstic”, “Aquest” i “Polaris”.


Publica un comentari a l'entrada
Tricks and Tips