Remenant vells discs de jazz de la discoteca particular és inevitable aturar-se en veure petites joies que formen part d’una història musical –la del jazz i la meva- on hi ha alguns jazzmen en majúscules. En són molts, i fer-ne una tria reduïda és gairebé impossible, però si ens centrem en grans guitarristes la cosa ja és una mica, només una mica, més factible.
En aquesta petita selecció d’imprescindibles evidentment no estan tots els que ho són, però ho són tots els que estan.
Kenny Burrell – Midnight Blue Si no és el millor, si es pot afirmar que Midnight Blue està entre els millors àlbums d’aquest guitarrista. Un treball vibrant enregistrat l’any 1963 que qualsevol amant del jazz o de la guitarra hauria d’escoltar. Un dels meus preferits.
Wes Montgomery – The Incredible Jazz Guitar Of Wes Montgomery Enregistrat l’any 1960, Allmusic.com li atorga la màxima qualificació considerant-lo “an essential addition to every jazz guitarist fan's collection”. Sense dubte, aquest és un d’aquells disc que val la pena tenir a casa.
Grant Green – Live At The Lighthouse Enregistrat en directe a California pocs anys abans de morir, aquest és un disc amb una explosió de jazz-funk –escolteu per exemple Windjammer-. Amb temes de 12, 14 i 15 minuts de durada, Grant Green deixa anar tota la seva inspiració. Un dels grans.
Barney Kessel – Blue Guitar Un àlbum que comença amb un extraordinari duet amb el violí de Stéphane Grappelli i la guitarra de Kessel, als que s’uneixen baix i bateria en els successius temes. Un total de 14 standards que Barney Kessel interpreta amb la precisió i feeling dels grans mestres.
John Scofield – A Go Go La penúltima generació de guitarristes de jazz compte amb prodigis com J. Scofield. De la seva extensa i variada obra, he seleccionat aquest disc de 1996. Scofield és considerat junt amb Pat Metheny i Bill Frisell un dels millors de la seva generació.
Larry Carlton – Sapphire Blue Un dels discs destacats de la darrera etapa de la carrera en solitari d’aquest músic que ha fet sobre tot fusió i smooth Jazz. En actiu des dels anys 70, Carlton ha treballat també com músic de sessió en nombroses ocasions.
2 Comentaris:
Bona selecció, però trobe a faltar Pat Metheny, Beyond The Missouri Sky, acompanyat de Charlie Haden; és un dels meus discos favorits que escolte continuament, sobretot The Moon Song i Cinema Paradiso (love song). Estic al 100% d'acord en la tria de K. Burrell i W. Montgomery
Gràcies ! L'haurem d'escoltar doncs :-)
Publica un comentari