En els últims deu anys Eric Clapton ha alternat discos que es situaven en la seva vesant més pop-rock com Reptile (2001) i Back Home (2005) amb treballs que retornaven a la sonoritat dels orígens. En aquesta última línea estan els dos discos de 2004 amb versions de Robert Johnson, el retrobament de Cream i les seves gires amb Jeff Beck i Steve Winwood. A banda queden ‘Escondido’, enregistrat amb JJ Cale l’any 2006 i l’organització de tres edicions de Croosroad Guitar Festival.
Amb el recent estrenat ‘Clapton’, el guitarrista britànic dóna un pas més en aquest apropament al blues i al R&B del que d’una forma o altre mai s’ha desmarcat. Sovint en companyia del guitarrista Doyle Bramhall II, algunes cançons com "Rocking Chair" o "When Somebody Thinks You're Wonderful" ja han sonat en directe en els concerts més recents de Clapton. Els seus seguidors catalans, però, seguirem de moment sense poder-lo veure i escoltar en directe, tret que anem a Irlanda o Gran Bretanya al proper més de Maig, únics concerts a Europa programats a hores d’ara.
3 Comentaris:
El disc es pot escoltar complet a Spotify
Amb tot el respecte pel senyor Slow Hand, que aquest sigui el seu millor àlbum de la dècada no deu ser gaire difícil tenint en compte els anteriors. L'hauré d'escoltar, tanmateix. Si s'assembla al From the Cradle ja en tindré prou!
Salutacions!
From the Cradle és del milloret que ha fet Clapton, però és del 94 :-)
El que comentes és cert però els discs de 2004 de Robert Johnson són prou bons. Aquest d'ara jo el valoro més alt perquè no es limita a versionar un clàssic indiscutible com Johnson i els registres musicals són més variats.
Publica un comentari